La barraca solitària

 

Matí plujós

 

A través del parabrisa.

 

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.497,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Últims raigs de sol del 2025

 

BON NADAL 2025

 

Una supervivent del fred

 

Finestra

 

El caliu de la llar

"El presoner sentia a la cara l’escalfor agradable de les flamarades, i li corria una tremolor febrosa per tot el cos, acotxat sota dues o tres flassades que omplien l’estança d’olor de bosc, de fulles seques i de càmfora. La dona li havia fet treure tota la roba que portava a sobre i li havia donat una camisa de dormir blanca, vella i neta, que a l’home li va semblar de dona o d’avi. La roba mullada ara penjava d’un estenedor improvisat amb cordills i canyes seques, davant del foc a terra".

Emili Teixidor, Els convidats (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 108

Aigües tranquil·les

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Colors de tardor

Fent camí

 

Monestir de Santa Cecília de Montserrat

 Informació sobre el Monestir de Santa Cecilia

Camí de l'Ave Maria - Monestir de Montserrat

 

Monestir de Montserrat

 

Monestir de Montserrat

 

Les últimes llums d'un dia qualsevol

 

Tipula amb pota lesionada

 

Lac de Goulours (Ax les Thermes)

 

Els darrers raigs de sol

 

El futur de la ramaderia lletera a Catalunya ....estables buits.

 

La pèrdua massiva d'explotacions ramaderes ha posat alerta la indústria làctia espanyola, que adverteix del risc de desproveïment si no es prenen mesures, especialment per l'augment de la població i el creixement del turisme. Fenil, la patronal que agrupa empreses com ara Central Lechera Asturiana, Pascual, Lactalis o Leche Río, considera prioritari la inclusió del sector entre les prioritats de la Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica, amb una assignació de fons específics per al seu desenvolupament, a més d'incentius fiscals.

A Espanya, el 1992 hi havia un total de 145.004 explotacions ramaderes dedicades a la producció de llet, però des de llavors la xifra no ha parat de caure. Fa deu anys amb prou feines en quedaven 18.000 i al tancament del 2024 aquest número es va reduir a únicament 9.500. Però el pitjor és que, lluny de frenar-se, la tendència va a més.

Fenil, explica que "cada any es perd aproximadament el 6% de les explotacions davant la falta de relleu generacional i de suport al medi rural" i, encara que admet que la producció fins ara roman estable, per la grandària més gran de les granges, "si no es prenen mesures podria arribar a caure fins a un 15% en els propers anys". De fet, encara que el 2024 va ser el segon any de la sèrie històrica en què més llet de vaca es va produir a Espanya, el 2025 ja s'observa una certa caiguda de la producció.

La lluna i el tractor

 

Cignes

 

Encadenada

 

Sortint de la foscor (Morrionera)

 

Un convidat inesperat

 

Balsamina

 

Santa Maria de Talló

 

Núvols amenaçadors

 

Va de papallones