El caliu de la llar

"El presoner sentia a la cara l’escalfor agradable de les flamarades, i li corria una tremolor febrosa per tot el cos, acotxat sota dues o tres flassades que omplien l’estança d’olor de bosc, de fulles seques i de càmfora. La dona li havia fet treure tota la roba que portava a sobre i li havia donat una camisa de dormir blanca, vella i neta, que a l’home li va semblar de dona o d’avi. La roba mullada ara penjava d’un estenedor improvisat amb cordills i canyes seques, davant del foc a terra".

Emili Teixidor, Els convidats (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 108

Està nevant... avui no em llevo.

 

Hivern III

 

Hivern II

 

Hivern I

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses. L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

Miquel Martí i Pol