Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Cementiri de Teresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Cementiri de Teresa. Mostrar tots els missatges

22 de gener 2023

El Cementiri de Teresa



A principis del segle XX, els humils habitants del petit poble lleidatà de Bausen, a plena Vall d'Aran, procuraven portar una vida normal, sense grans ensurts.

Aleshores, els cognoms als pobles de muntanya no importaven; el que sí que importava era el nom de la casa a què pertanyies. Entre elles hi havia la casa Doceta i la casa Belana, que acabarien emparentades, donant lloc a la història que ens ocupa.

Una adolescent Teresa, pertanyent a la casa Doceta, es va enamorar de Sisco, fill de la casa Belana. Com molts joves de l´Espanya rural de l´època, estaven units per llaços familiars. Eren cosins, però això no va ser impediment per seguir amb la seva història d'amor, fins que un dia van decidir formalitzar la relació.

La parella es volia casar per l'Església, però pel seu parentiu havien d'obtenir una dispensa canònica que costava diners. Els joves, d'origen humil, no la van pagar. Alguns diuen que perquè no tenien diners, altres que perquè no van voler. El cas és que no van passar per la vicària, però sí que van iniciar una vida en comú. Van tenir dos fills, Cándido i Valerosa i tot anava bé fins que la Teresa mor prematurament a causa d'una pneumònia el 10 de maig del 1916. I és arran de la seva mort quan comença a néixer la història de la Teresa.

Sisco volia enterrar la seva estimada Teresa al cementiri del poble, però el capellà li va negar donar-li sepultura en un lloc sagrat perquè era una "pecadora" que havia tingut fills sense estar casada. A falta d'un recinte civil al cementiri de Bausen la solució era fer un simple forat al mig del bosc. Però els veïns volien per a Teresa una estada digna, així que tots es van posar a treballar i, pedra a pedra, es van passar tota la nit aixecant els murs del que passaria a la història com el “El cementiri de Teresa”, el més petit d´Espanya. Un petit cementiri d'uns 10x10 metres, amb la seva cancel·la d'entrada al voltant d'una acàcia i, als peus, la tomba de Teresa on es poden llegir dues dedicatòries: "Recuerdo a mi querida Teresa que murió el 10 de mayo de 1916 a la edad de 33 años" i "A nuestra querida madre".

15 de desembre 2021

El Cementiri de Teresa


A principios del siglo XX, los humildes habitantes del pequeño pueblo leridano de Bausen, en pleno Valle de Arán, procuraban llevar una vida normal, sin grandes sobresaltos.

En aquel entonces, los apellidos en los pueblos de montaña no importaban; lo que sí importaba era el nombre de la casa a la que pertenecías. Entre ellas estaban la casa Doceta y la casa Belana, que acabarían emparentadas, dando lugar a la historia que nos ocupa.

Una adolescente Teresa, perteneciente a la casa Doceta, se enamoró de Sisco, hijo de la casa Belana. Como muchos jóvenes de la España rural de la época, estaban unidos por lazos familiares. Eran primos, pero esto no fue impedimento para seguir con su historia de amor, hasta que un día decidieron formalizar su relación. 

La pareja quería casarse por la Iglesia, pero por su parentesco debían obtener una dispensa canónica que costaba dinero. Los jóvenes, de origen humilde, no la pagaron. Algunos dicen que porque no tenían dinero, otros que porque no quisieron. El caso es que no pasaron por la vicaria, pero sí que iniciaron una vida en común. Tuvieron dos hijos, Cándido y Valerosa y todo iba bien hasta que Teresa muere prematuramente a causa de una neumonía el 10 de mayo de 1916. Y es a raíz de su muerte cuando empieza a nacer la historia de Teresa. 

Sisco quería enterrar a su amada Teresa en el cementerio del pueblo, pero el cura le negó darle sepultura en lugar sagrado porque era una "pecadora" que había tenido hijos sin estar casada. A falta de un recinto civil en el cementerio de Bausen la solución era hacer un simple agujero en medio del bosque. Pero los vecinos querían para Teresa una morada digna, así que todos se pusieron a trabajar y, piedra a piedra, se pasaron toda la noche levantando los muros de lo que pasaría a la historia como el "El cementiri de Teresa", el más pequeño de España. Un pequeño cementerio de unos 10x10 metros, con su cancela de entrada en torno a una acacia y, a sus pies, la tumba de Teresa en la que se puede leer dos dedicatorias: "Recuerdo a mi querida Teresa que murió el 10 de mayo de 1916 a la edad de 33 años" y "A nuestra querida madre".