La nova Barcelona

 

Porta de Sant Jordi

Detalls de la porta de Sant Jordi (1975) - Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona.

Obra de l´escultor Josep Mª Subirats (1914-1997)

Monument a Margarita Xirgu (1988)

Prop del Teatre Romea de Barcelona es troba aquest homenatge a l’actriu catalana de renom internacional Margarida Xirgu (Molins de Rei 1888-Montevideo 1964), obra de l'escultor Eudal Serra Güell (1911-2002), que representà la tragèdia Yerma a Barcelona el 1935 i morí exiliada a Amèrica. L’homenatge associa la figura de la Xirgu amb García Lorca en citar un elogi que aquest dedicà a l’actriu.

"LA GRAN MARGARITA XIRGU ACTRIZ DE INMACULADA HISTORIA ARTISTICA LUMBRERA DEL TEATRO ESPAÑOL Y ADMIRABLE CREADORA". F. GARCIA LORCA

Jardins de Rubió i Lluch (Barcelona)

 

Plaça de Sant Felip Neri (Barcelona)

 

Fiuuuu !!

 

"Flora"

"Flora" una escultura inèdita de Jaume Plensa amb estilitzada cara de nena és la nova veïna de La Pedrera, l'emblemàtic edifici curvilini d'Antoni Gaudí amb el què dialoga. Tot i que sembla lleugera, l'enorme cara blanca serena i amb els ulls tancats pesa 2,5 tones. Està feta amb fibra de vidre laminada i fa 7,5 metres d'alçada.

Carrer del Bisbe (Barcelona)

 

Passatge del Crèdit (Barcelona)

 

Sala de contractacions - Llotja de Mar (Barcelona)

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau. Era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. L'edifici neoclàssic actual és el successor d'altres construccions més antigues. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'edifici ha estat seu del Consolat del Mar i de la Junta de Comerç, entre altres institucions. Actualment és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Allotja, a les plantes superiors, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb un important museu d'obres d'art, especialment dels segles XVIII i XIX.

Durant l'expansió del comerç català medieval, Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n'hi havia una d'anterior. Més tard, el 1358, s'hi va afegir una capella. Aquesta construcció, que possiblement restà inacabada, aviat va resultar petita; i Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d'una gran sala tancada —anomenada Sala de contractacions— que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les obres, que es van desenvolupar entre 1384 i 1397. Es tracta d'una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre és de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant s'hi van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior, on se situava el Consolat de Mar (1457-1459). Extret de Viquipèdia

Absis central de Sant Climent de Taüll (Vall de Boí - Lleida)

L'absis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km². El conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Els trets característics i diferencials d'aquesta obra, realitzada per l'autor que es coneix com a mestre de Taüll, fan que sigui considerat «un dels exemples més purs d'art romànic europeu» i «una de les icones més representatives del romànic català, especialment per la força que es reflecteix en el seu rostre». Traslladada sota la direcció de Puig i Cadafalch a principis del segle xx, l'obra està exposada en l'actualitat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el museu amb la millor col·lecció de pintures murals romàniques del món.

Afusellaments a la plaça de toros de Badajoz - Autor: Martí Bas i Blasi (1910-1966) - MNAC

Crònica d’uns fets pels quals el general Yagüe era conegut com “el carnisser de Badajoz”. Aleshores la ciutat de Badajoz tenia uns 41.000 habitants i les estimacions d’assassinats el 14 d’agost de 1936 arriben a les 4.000 persones, és a dir, un 10% de la població. 
 

Quatre Columnes

Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona. Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929. L'any 2010 van ser reconstruïdes, a pocs metres de distància del seu lloc original. Actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana.

El banc blanc

Més imatges de la Fundació Joan Miró a Barcelona

Claustre de la Catedral de Barcelona

 

Basílica de Santa Maria del Mar

Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar. La seva restauració en aquests darrers anys ha posat més de relleu que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar.

Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement, en el barri que ara anomenem de “La Ribera” i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Moncada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica. Però els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per a transportar les pedres necessàries des de la muntanya de Montjuïc. La primera pedra del temple actual fou posada el 25 de març de 1329, com ho testimonien les dues làpides, una en català i l’altra en llatí, posades a cada banda de la porta del carrer de Santa Maria. La darrera clau de volta, la més propera a la porta principal, que porta l’escut de la ciutat, fou posada el 3 de novembre de 1383. El temple fou consagrat pel bisbe de Barcelona, Pere Planella, el 15 d’agost de 1384. Els autors del projecte foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Amb el pas del temps les continues guerres causaren també destruccions a la basílica. Però res no es pot comparar amb la destrucció del 19 de juliol de 1936 quan Santa Maria del Mar cremà durant onze dies seguits i fou destruït el magnífic altar barroc i totes les imatges i arxius. Solament quedaren les parets, les columnes i alguns vitralls més alts als quals no va arribar el foc. La seva posterior reconstrucció posa de relleu el seu caràcter gòtic elegant i sobri.

Carrer dels Canvis Vells (Barcelona)

 

Tibor, el tigre borni

 Tibor és un tigre de Sumatra, té uns quinze anys i prové del Zoo d'Edimburg dins del Programa Europeu d'Espècies amb Perill d'Extinció. Les principals amenaces que pateix són la destrucció del seu hàbitat natural i la caça furtiva, per a comercialitzar amb els seus òrgans o exhibir-los com a trofeu.

De petit, Tibor, es va ferir en l'ull dret; malgrat els esforços veterinaris del seu zoo, la ferida va derivar en un glaucoma, que va provocar que quedés borni, la qual cosa no ha estat inconvenient perquè fos acollit pel Zoo de Barcelona.

El tigre és el felí més gran, encara que la subespècie de Sumatra és, actualment, la més petita de totes elles. Es distingeix pel seu color més fosc, per tenir una petita crinera en el clatell i per ser la subespècie que té els flocs de la cara més llargs.

Fent ús del photoshop, li he recompost l'ull; llàstima que no ho pugui fer físicament.

Pati dels Tarongers - Palau de la Generalitat de Catalunya

 Desde mediados del siglo XV, el 23 de abril se celebra cada año en Catalunya la Diada de Sant Jordi (San Jorge). Sant Jordi, es patrón de Catalunya desde el año 1094 y es para los catalanes, el héroe protector que venció al dragón y salvó a la princesa, símbolo de la victoria sobre el mal.

A lo largo de los años, se ha consolidado como una fiesta tradicional y emotiva en la cual los enamorados se intercambian una rosa y un libro. Es una fiesta popular y pacífica, que exalta unos valores tan humanos como son el amor, la cultura y el patriotismo.

Las rosas y los libros, que se regalan a las personas queridas, llenan por un día, las calles y las plazas de todas las ciudades y pueblos de Catalunya. Es por lo tanto, una fiesta de participación popular con unas características probablemente únicas en el mundo, tal vez, entre otras cosas, porqué es un "día festivo", que los catalanes celebran trabajando.

Sant Jordi es por excelencia el patrón de los enamorados en Catalunya, robándole en este sentido, casi todo el protagonismo a San Valentín, aunque muchos catalanes lo celebran tanto el 23 de abril, como el 14 de febrero. Pero casi todas las personas que viven en Catalunya, siguen la tradición, que consiste en que el hombre regala a la mujer una única rosa roja con una espiga de trigo y la mujer le regala a su amado un libro.

¿Por qué una única rosa roja acompañada de una espiga de trigo y no cualquier otra flor?

Porqué según la tradición, en este obsequio se aúnan tres características: una única flor, que simboliza la exclusividad del amor por parte del enamorado, el color rojo de la rosa, que simboliza la pasión y la espiga de trigo, que simboliza la fecundidad. Por eso es un buen elemento para regalar a una persona amada en un día tan especial como este.

A esta tradición centenaria, se suma el hecho de que en 1995, la UNESCO declaró también el 23 de abril Día Mundial del libro.

La leyenda de Sant Jordi y el dragón es común a casi toda Europa, y muchos países como Inglaterra, Portugal o Grecia, la han cogido como suya. En Catalunya, es en la población de Montblanc donde arraigó con más fuerza y hoy en día se celebra la Setmana Medieval de Montblanc. En ella, junto a otros actos, se representa cómo el santo mató al dragón que tenía tiranizada la capital de la Conca de Barberà. En las antiguas murallas de la ciudad todavía hay un portal conocido como Portal de Sant Jordi, por donde se dice que salió el caballero después de matar a la bestia.

Sant Jordi, por último, marca el comienzo de la primavera. Por eso es el momento de salir a la calle a pasear y disfrutar del buen tiempo. La venta de libros y rosas, además del negocio y la reivindicación cultural, se convierte en una celebración popular en el que se entremezclan otros actos (sardanas, castells, exposiciones...) que hacen que la fiesta sea más fiesta que nunca.

Palau de la Música Catalana

 El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més maques de Barcelona.

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més s'ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història.

L'edifici modernista s'articula al voltant d'una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que, en rebre la llum natural, converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.