"El presoner sentia a la cara l’escalfor agradable de les flamarades, i li corria una tremolor febrosa per tot el cos, acotxat sota dues o tres flassades que omplien l’estança d’olor de bosc, de fulles seques i de càmfora. La dona li havia fet treure tota la roba que portava a sobre i li havia donat una camisa de dormir blanca, vella i neta, que a l’home li va semblar de dona o d’avi. La roba mullada ara penjava d’un estenedor improvisat amb cordills i canyes seques, davant del foc a terra".
Emili Teixidor, Els convidats (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 108
