Tarda plujosa de lectura i tele

 

Cançó sense nom

On vas amb les banderes i avions

I tot el cercle de canons

Que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,

I en el fusell, hi duus la por,

Que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant

No vol jugar

Perquè el carrer

Vessa de sang

I ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant

No pot mirar

Ni el blau del mar

Ni aquell cel clar

I ets tu qui el borres?

Lluís Llach

Generositat

Aquest dibuix de Francesc Vila i Rufas, més conegut com a Cesc, i editat el 1962 per a la revista infantil Cavall Fort, sempre m'ha captivat el seu missatge o el missatge que jo interpreto.

M'agrada la cara de sorpresa del captaire davant l'almoina rebuda i la cara de bondat, innocència i generositat del nen que li dóna una part de les poques coses que té, però que no és qualsevol cosa, li dóna l'estrella, l'estrella que li pot indicar el camí a seguir per trobar una vida millor i una mica de felicitat.

I per això he volgut posar-ho en aquesta col·lecció de fotografies, encara que jo no sigui l'autor, i convidar, a qui ho vegi, a reflexionar sobre la generositat i el nostre deure a ser-ho com a societat avançada, encara que de vegades no ho sembli.

 

Este dibujo de Francesc Vila i Rufas, más conocido como Cesc, y editado en 1962 para la revista infantil Cavall Fort, siempre me ha cautivado su mensaje o el mensaje que yo interpreto.

Me gusta la cara de sorpresa del mendigo ante la limosna recibida y la cara de bondad, inocencia y generosidad del niño que le da una parte de las pocas cosas que tiene, pero que no es cualquier cosa, le da la estrella, la estrella que le puede indicar el camino a seguir para encontrar una vida mejor y algo de felicidad.

Y por eso he querido ponerlo en esta colección de fotografías, aunque yo no sea el autor, e invitar a quien lo vea a reflexionar sobre la generosidad y nuestro deber a serlo como sociedad avanzada, aunque a veces no lo parezca.