Josa de Cadí (Alt Urgell)

 

Gisclareny

Encara que costi de creure, a Gisclareny hi van arribar a haver 300 cases habitades. També hi han notícies de quatre castells, sis ponts i una quinzena d’esglésies romàniques, sis molins, dues serradores, quatre hostals, una farga, una teuleria... i els seus habitants podien descansar eternament en un dels sis cementiris. Dins del seu terme arrenquen els dos principals camins històrics que connectaven el Berguedà i la Cerdanya: el camí dels Empedrats, pel coll de Pendís, i el camí ral del Coll de Jou. Malauradament, el segle XX va marcar un decliu tan gran que sols van romandre habitades quatre o cinc cases. El 15 de gener del 2018 passa a ser el municipi amb menys habitants de Catalunya prenent el títol a Sant Jaume de Frontanyà. Gisclareny és format per veïnats i masies, un poble sense “poble”. El relleu extraordinàriament muntanyós i trencat de l’Alt Berguedà no ha afavorit mai que es formessin gran nuclis urbans. El clima és rigorós i les planes fèrtils són molt escasses. Aquest és un país més pels ramats que per l’aixada.

Bifurcació

 

Hivern I

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses. L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

Miquel Martí i Pol

Arsèguel