02 de desembre 2021

Retrat II


 Si us ve de gust veure més fotografies d'aquest esdeveniment, cliqueu aquest enllaç:

Retrat I


Sant Vicenç de Rus

Documentada des de finals del s. X, l’actual església és d’estil romànic llombard i correspon a la consagració del 1.106.

Presenta la característica decoració d’arcs cecs a l’exterior i, a l’interior, una còpia de les pintures murals de l’absis. Les pintures originals són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

El temple va ser objecte de remodelacions als segles XIV, XVIII i XIX, en què es van obrir capelles laterals. La més interessant és la de Santa Magdalena, construïda cap al 1.300, amb pintures murals gòtiques i imatges llegendàries de la vida de la santa.

 

Grada multicolor


 

29 de novembre 2021

Chiesa di San Vito (Braies) - Südtirol

Fotografia editada amb el programa Aurora HDR

San Vito a Braies és una bella església parroquial d'estil gòtic, construïda a mitjans del segle XIV. A l'interior de l'església, val la pena visitar la volta de creueria ricament decorada i l'altar major neogòtic. Al mur exterior de l'església hi ha un rellotge de sol al costat sud i una placa de marbre amb els noms de tots els sacerdots morts de la parròquia. Al voltant de l'església hi ha el cementiri, on també descansen algunes personalitats conegudes, com el pioner de les Dolomites Viktor Wolf von Glanvell.
 

La Laguna Negra (Soria)


 “ Llegaron los asesinos

hasta la Laguna Negra,

agua transparente y muda

que enorme muro de piedra,

donde los buitres anidan

y el eco duerme, rodea;

agua clara donde beben

las águilas de la sierra,

donde el jabalí del monte

y el ciervo y el corzo abrevan;

agua pura y silenciosa

que copia cosas eternas;

agua impasible que guarda

en su seno las estrellas...”

Antonio Machado

Pòrtic de la inacabada església de la Colònia Güell

Fotografia editada amb el programa Aurora HDR


La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.

La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús. Viquipèdia 

La cripta de la Colonia Güell es una obra modernista de Antoni Gaudí, construida entre 1908 y 1915 por encargo del empresario Eusebi Güell como edificio religioso para sus trabajadores de la Colonia Güell, ubicada en Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).

El proyecto de colonia obrera ideado por Güell disponía de hospital, fonda, escuela, comercios, teatro, cooperativa y capilla, además de las fábricas y viviendas de los obreros, en una superficie total de unas 160 hectáreas. Gaudí se encargó de la planimetría del conjunto, por lo que contó con la colaboración de sus ayudantes Francesc Berenguer y Mestres, Joan Rubió y Josep Canaleta.

La que habría sido iglesia de la Colonia fue encargada por Güell y proyectada por Gaudí en 1898, aunque no se colocó la primera piedra hasta el 4 de octubre de 1908. Se ubicó en el terreno de una antigua masía conocida como Can Soler de la Torre. Lamentablemente, tan sólo se construyó la cripta, ya que a la muerte del conde Güell en 1918 sus hijos abandonaron el proyecto. La cripta fue consagrada el 3 de noviembre de 1915 por el obispo de Barcelona, ​​Enric Reig i Casanova, dedicándose al Sagrado Corazón de Jesús. Viquipèdia.

28 de novembre 2021

Església de Sant Salvador de la Vedella


Durant més de mil anys els veïns de Sant Salvador de la Vedella van viure tranquil·lament a casa seva a la vora del riu Llobregat, a l'empara del priorat d'una abadia romànica del segle IX enfilada a dalt d'una roca. En aquest lloc la llera del Llobregat s'eixamplava prou perquè el corrent d'aigua i la profunditat fossin mínimes i permetessin “vadejar” el riu, cosa que va poder ser l'origen del sobrenom de l'abadia (Lavadera, que pot venir de “ la vadera“, i que amb el temps es deformaria a la Vedella). La gent del lloc vivien del que treien de la terra i comerciaven amb les poblacions veïnes de Cercs i Berga. No va ser fins al començament del segle XX que l'explotació de la conca minera de l'Alt Llobregat va atreure molta mà d'obra d'altres poblacions i de la resta d'Espanya i es van començar a aixecar cases al voltant de l'abadia. L'auge de la mineria així com de la industrial tèxtil i la construcció i explotació d'una central tèrmica desencadena la construcció diverses colònies als voltants de Sant Salvador de la Vedella, com la Colònia del Carme, els habitatges de la FECSA i els Pisos Nous . Entre els anys 50 i 70 del segle XX a Sant Salvador de la Vedella hi vivien prop de 1.900 persones i tenien camp de futbol, ​​escoles, comerços i estació de ferrocarril. Però cap al 1970 va començar la construcció de l'embassament de la Baells, que acabaria submergint el poble de Sant Salvador de la Vedella sota les aigües del Llobregat. Al mateix temps que s'aixecava la presa del pantà també es construïen a Sant Jordi de Cercs les cases dels veïns de Sant Salvador de la Vedella que es veurien obligats a mudar-se. El poble va ser venut a una empresa de demolicions que va deixar ben poca cosa dreta, i cap al 1979 les aigües del pantà van cobrir el poble, quedant per sobre de la superfície tan sols la vella abadia que va donar origen al lloc. - Extret de Fotohiking.

Durante más de mil años los vecinos de Sant Salvador de la Vedella vivieron tranquilamente en su casa a orillas del río Llobregat, al amparo del priorato de una abadía románica del siglo IX encaramada en lo alto de una roca. En este lugar el cauce del Llobregat se ensanchaba lo suficiente para que la corriente de agua y la profundidad fueran mínimas y permitieran “vadear” el río, lo que pudo ser el origen del apodo de la abadía (Lavadera, que puede venir de la “vadera“, y que con el tiempo se deformaría en la Vedella). La gente del lugar vivían de lo que sacaban de la tierra y comerciaban con las poblaciones vecinas de Cercs y Berga. No fue hasta principios del siglo XX que la explotación de la cuenca minera del Alt Llobregat atrajo mucha mano de obra de otras poblaciones y del resto de España y se empezaron a levantar casas alrededor de la abadía. El auge de la minería así como de la industrial textil y la construcción y explotación de una central térmica desencadena la construcción de varias colonias en los alrededores de Sant Salvador de la Vedella, como la Colonia del Carmen, las viviendas de la FECSA y los Pisos Nous. Entre los años 50 y 70 del siglo XX en Sant Salvador de la Vedella vivían cerca de 1.900 personas y tenían campo de fútbol, ​​escuelas, comercios y estación de ferrocarril. Pero hacia 1970 empezó la construcción del embalse de la Baells, que acabaría sumergiendo el pueblo de Sant Salvador de la Vedella bajo las aguas del Llobregat. Al mismo tiempo que se levantaba la presa del pantano también se construían en Sant Jordi de Cercs las casas de los vecinos de Sant Salvador de la Vedella que se verían obligados a mudarse. El pueblo fue vendido a una empresa de demoliciones que dejó poco en pié, y hacia 1979 las aguas del pantano cubrieron el pueblo, quedando por encima de la superficie tan sólo la vieja abadía que dio origen al lugar. - Extraído de Fotohiking.

Paleta de colors


 "Ancha es Castilla"  -  Vist des del Cerro Calderico, Consuegra (Toledo)

25 de novembre 2021

Vistes des de l'habitació 1106

Fotografia presa a les 6,42 a.m del 23/11/2021. M'estava recuperant d'una intervenció quirúrgica del dia anterior. Una intervenció teòricament no complicada però realment dolorosa que no em deixava dormir. I no se si l'efecte de la morfina va despertar la meva afició a la fotografia que no se'm va ocórrer una altra cosa que fer una foto des del mateix llit per al record d'aquest dia.
 

20 de novembre 2021

Mirador del Roc del Quer (Parròquia de Canillo), Andorra

El mirador del Roc del Quer és una passarel·la metàl·lica de 20 metres de llargada, dotze dels quals es troben suspesos en l'aire a 500 metres d'alçària, que es troba a la parròquia de Canillo, a Andorra. Va ser inaugurada en el mes de juliol de 2016.

La plataforma de 20 metres de llargada compta amb vuit metres assentats en terra ferma i dotze metres que s'endinsen i queda suspesa en l'aire. Part del paviment és de vidre transparent, remarcant la sensació d'altitud i suspensió. A l'extrem es troba l'escultura d'un pensador assegut sobre una biga, obra de l'artista Miguel Ángel González.

 

18 de novembre 2021

Fonts del Llobregat


Les Fonts del Llobregat són unes surgències d'aigua subterrània en roques calcàries paleozoiques que es troben al naixement del riu del mateix nom, a la pleta Roja (1.295 metres d'altitud), dins el municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca catalana del Berguedà.

Les Fonts en una imatge d'entre 1912 i 1924

Estan situades aproximadament a mig quilòmetre a l'oest del poble. És un indret molt visitat per turistes i excursionistes.

Les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles que voregen Castellar de N'Hug, i formen una abundosa i ràpida cascada. El naixement del riu és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d'aigües abundoses.

La font es forma on aflora el contacte de entre de les roques calcàries del devonià i les roques argiloses del permià sobre les que descansen, tot i ser més modernes. L'aigua que va davallant per les esquerdes i cavitats de les roques calcàries (aqüífer càrstic) topa amb la capa argilosa, molt més impermeable, i surt a la superfície.[3] Una situació semblant es dona a les properes fonts del Bastareny i és típica dels aqüífers càrstics, on és habitual trobar poques fonts però de cabal important.

El cabal de la font és al voltant dels 4 m3 per segon.

Viquipédia