Llàgrimes d'un dia trist

 

Contemplació

 

Arc de Portitxol (Alt Empordà)

 

Arc de Portitxol (Alt Empordà)

 

Arc de boira o Arc blanc

 

Una nit de llamps i trons

 

Pol·len i altres matèries no identificades

 

Cabezo Castildetierra, símbol de les Bardenas Reales

Al sud de Navarra, tocant amb Aragó es troben les Bardenas Reales, un paratge natural semidesèrtic de gran bellesa paisatgística i escenari perfecte per a rodatges cinematogràfics, les seves més de 40.000 hectàrees es divideixen en tres zones ben definides, la Bardena Negra, el Plano i la Bardena Blanca, aquesta última és la zona més famosa i punt d'entrada per a turistes i senderistes, la part central del paratge i la zona més desèrtica, on es troben les formacions rocoses més impressionants del parc natural i reserva de la biosfera, entre elles el famós Cabezo Castildetierra, sens dubte, tot un símbol de les Bardenas Reales.

El Cabezo Castildetierra encara que té forma de piràmide coronada per una columna es podria dir que és una xemeneia de fada, una formació rocosa resultat de l'erosió on una roca més resistent a l'erosió s'assenta sobre materials més erosionables com en aquest cas la argila, Castildetierra és el resultat d'anys i anys d'erosió sobre materials tous, fa milions d'anys, aquest paratge natural que coneixem com Bardenas Reales era mar, a poc a poc les aigües van anar retirant-se i van emergir a la llum sediments tous esquitxats per una multitud de roques dures i més resistents a l'erosió del vent i la pluja, per això a la Bardena Blanca es troben formacions tan peculiars com Castildetierra, el Cap de les Cortinetes, Pisquerra, El Raló, barrancs i altres peculiaritats geomorfològiques.

Muntanya de sal de Cardona

 Si us ve de gust veure mes fotografies d'aquesta Muntanya de sal cliqueu AQUEST ENLLAÇ

Reflex

 

Uelhs deth Joèu

 Els Ulls del Diable o de Júpiter, o el que és el mateix en aranès, els Uelhs deth Joèu, és una cascada espectacular i un fenomen excepcional, ja que són les aigües de la glacera de l'Aneto que desapareixen al Forau d'Aigualluts, a la vall de Benasc, i reapareixen a prop de l'Artiga de Lin, a la Val d'Aran, després de recórrer més de 4 quilòmetres subterranis. El 1931, el científic-pireneista Norbert Casteret, després d'abocar 60kg de fluoresceïna (colorant inofensiu) al Forau d'Aigualluts va poder demostrar la procedència de l'aigua que sorgia als Uelhs deth Joèu. 

L'Estrella de Betlem

Aprofito aquesta foto de l'estel C/2020 F3 NEOWISE que ens va visitar l'estiu del 2020 per guiar els Reis Mags fins a les cases de tots els nens perquè cap es quedi sense el seu regal.

Aquesta foto la vaig fer el 19 de juliol del 2020 a La Cerdanya. No és una fotografia per emmarcar ni molt menys. Entre molts dels defectes existents el més destacable és el produït pel moviment de rotació de la Terra. Intentaré fer-la millor quan torni a passar d'aquí a 6.800 anys. 

Cova de Fullà-Canaletes (Cornellà de Conflent - Catalunya del Nord)

 Si us ve de gust veure més fotografia de la Cova de Fullà-Canaletes clicar aquí

Perito Moreno

Despreniment d'un bloc de gel en tres instantànies

Foto analògica de l'any 2002  

Fonts del Llobregat

Les Fonts del Llobregat són unes surgències d'aigua subterrània en roques calcàries paleozoiques que es troben al naixement del riu del mateix nom, a la pleta Roja (1.295 metres d'altitud), dins el municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca catalana del Berguedà.

Les Fonts en una imatge d'entre 1912 i 1924

Estan situades aproximadament a mig quilòmetre a l'oest del poble. És un indret molt visitat per turistes i excursionistes.

Les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles que voregen Castellar de N'Hug, i formen una abundosa i ràpida cascada. El naixement del riu és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d'aigües abundoses.

La font es forma on aflora el contacte de entre de les roques calcàries del devonià i les roques argiloses del permià sobre les que descansen, tot i ser més modernes. L'aigua que va davallant per les esquerdes i cavitats de les roques calcàries (aqüífer càrstic) topa amb la capa argilosa, molt més impermeable, i surt a la superfície.[3] Una situació semblant es dona a les properes fonts del Bastareny i és típica dels aqüífers càrstics, on és habitual trobar poques fonts però de cabal important.

El cabal de la font és al voltant dels 4 m3 per segon.

Viquipédia