TANGO

Sembla una simple foto d'un simple gos, però no ho és. El vàrem trobar desorientat i perdut al bell mig d'un bosc. En veure'ns ens va seguir però vaig pensar que els seus amos no haurien d’estar gaire lluny d'allà. Va seguir darrere nostre una bona estona fins que es va aturar i va començar a ploriquejar, llavors vam comprendre que s'havia perdut.

Pel seu aspecte semblava que feia uns quants dies, segurament a la recerca d'alguna aventura amorosa es va desorientar i no va saber tornar a casa seva.

Anava ben documentat, el nom TANGO i un número que semblava d'un telèfon. Vam trucar, parlaven francès, el nostre francès és molt bàsic però ens vam entendre, efectivament havien perdut a TANGO. Ens van dir que venien a buscar-lo, ens esperem, no van trigar gaire, de sobte va aparèixer un cotxe i d'ell va sortir un nen joiós amb cara d'alegria i ràpidament es va abraçar al gos, era el seu amic TANGO.

Confesso que em vaig emocionar, soc sensible, de llàgrima fàcil i no m'avergonyeixo, però és que acabàvem de recuperar la felicitat d'un nen que ni tan sols en sé el seu nom i això també ens va fer feliços a nos-altres.

I aquesta és la història d’aquesta simple foto d'un simple gos.

 

Parece una simple foto de un simple perro, pero no lo es. Lo encontramos desorientado y perdido en medio de un bosque. Al vernos nos siguió pero pensé que sus dueños no deberían estar muy lejos de allí. Siguió detrás de nosotros un buen rato hasta que se detuvo y empezó a lloriquear, entonces comprendimos que se había perdido.

Por su aspecto parecía que llevaba varios días, seguramente en busca de alguna aventura amorosa se desorientó y no supo volver a su casa.

Iba bien documentado, el nombre TANGO y un número que parecía el de un teléfono. Llamamos, hablaban francés, nuestro francés es muy básico pero nos entendimos, efectivamente habían perdido a TANGO. Nos dijeron que venían a buscarlo, nos esperamos, no tardaron mucho, de repente apareció un coche y de él salió un niño gozoso con cara de alegría y rápidamente se abrazó al perro, era su amigo TANGO.

Confieso que me emocioné, soy sensible, de lágrima fácil y no me avergüenzo, pero es que acabábamos de recuperar la felicidad de un niño que ni siquiera sé su nombre y eso también nos hizo felices a nosotros .

Y ésta es la historia de esta simple foto de un simple perro.