Aquesta plaça, amagada entre els carrerons del Barri Gòtic, emociona per la seva bellesa serena i per la seva història. La plaça de Sant Felip Neri és una joia de difícil accés, però que recompensa aquell que la troba. Presidida per una encantadora font i dominada per una església barroca, la plaça és un lloc viu on les pedres parlen.
El 30 de gener de 1938 era diumenge. Aquest
dia van succeir dos dels bombardejos que es recorden com els més sanguinaris
rebuts fins aleshores dels franquistes.
Aquell diumenge, a les 9 del matí, l'Aviació
Legionària Italiana, aliada de Franco, procedent de Mallorca amb 6 avions
Savoia Marcheti s79 va començar l'atac que avui ens recorden les parets
d'aquest lloc.
Aquell dia es van llençar bombes sobre la zona
portuària, l'Eixample, la Barceloneta i el Casc Antic. El Barri Gòtic va ser el
més castigat amb destrosses per les bombes al voltant de la Catedral, la Plaça
Nova i algun edifici de Sant Domènec del Call.
El pitjor episodi va passar al soterrani de
l'església convent de Sant Felip Neri.
L'edifici estava a càrrec de la Generalitat
després que els capellans abandonessin el lloc per por, com molts altres
religiosos de Barcelona. L'església va quedar com a magatzem de mobles i obres
d'art i el convent com a refugi de nens de zones ocupades per les tropes
franquistes.
La bomba va entrar i va impactar al terra de
l'església i aquest es va enfonsar. Allí estaven amagats uns 30 nens pensant
que seria un lloc segur, van morir tots.
Tocades les 11 del matí, els serveis
assistencials estaven treien runes del lloc quan 9 avions van bombardejar
novament la plaça.
Aquest episodi va acabar amb 42 persones
mortes a Sant Felip Neri, 30 d'ells nens.
Aquests fets van canviar l'estructura de la
plaça sent l'inici de la plaça que avui dia coneixem. Només va quedar dreta la
façana i part de l'estructura de l'església amb les marques que avui dia podem
veure.
La bella font octogonal és obra de Joaquim Ros
de Ramis i originàriament estava coronada per una estatueta del sant que es va
robar un any després de la inauguració de la plaça, el 1963. Es va substituir
per una altra estàtua de bronze de Josep Miret, que també va ser robada. Des de
llavors, el pilar de la font no té cap ornamentació.
Esta plaza, escondida entre las callejuelas
del Barri Gòtic, emociona por su belleza serena y por su historia. La plaza de
Sant Felip Neri es una joya de difícil acceso, pero que recompensa a aquel que
la encuentra. Presidida por una encantadora fuente y dominada por una iglesia
barroca, la plaza es un sitio vivo donde las piedras hablan.
El 30 de enero de 1938 era domingo. Ese día
sucedieron dos de los bombardeos que se recuerdan como los más sanguinarios
recibidos hasta entonces de los franquistas.
Aquel domingo, a las 9 de la mañana, la
Aviación Legionaria Italiana, aliada de Franco, procedente de Mallorca con 6
aviones Saboya Marcheti s79 empezó el ataque que hoy nos recuerdan las paredes
de este lugar.
Ese día se lanzaron bombas sobre la zona
portuaria, el Eixample, la Barceloneta y el Casc Antic. El Barrio Gótico fue el
más castigado con destrozos por las bombas alrededor de la Catedral, la Plaza
Nova y algún edificio de Sant Domènec del Call.
El peor episodio ocurrió en el sótano de la
iglesia convento de San Felipe Neri.
El edificio estaba a cargo de la Generalitat
después de que los curas abandonaran el lugar por miedo, como otros muchos
religiosos de Barcelona. La iglesia quedó como almacén de muebles y obras de
arte y el convento como refugio de niños de zonas ocupadas por las tropas
franquistas.
La bomba entró e impactó en el suelo de la
iglesia y éste se hundió. Allí estaban escondidos unos 30 niños pensando que
sería un sitio seguro, murieron todos.
Pasadas las 11 de la mañana, los servicios
asistenciales estaban sacando escombros del lugar cuando 9 aviones bombardearon
de nuevo la plaza.
Este episodio acabó con 42 personas fallecidas
en San Felipe Neri, 30 de ellos niños.
Estos hechos cambiaron la estructura de la
plaza siendo el inicio de la plaza que hoy día conocemos. Sólo quedó en pie la
fachada y parte de la estructura de la iglesia con las marcas que hoy en día
podemos ver.
La bella fuente octogonal es obra de Joaquim
Ros de Ramis y originariamente estaba coronada por una estatuilla del santo que
se robó un año después de la inauguración de la plaza, en 1963. Se sustituyó
por otra estatua de bronce de Josep Miret, que también fue robada. Desde
entonces, el pilar de la fuente no tiene ornamentación alguna.
Espero que la encuentres adecentada, desde hace unos años hay un poco de abandono en Barcelona o por lo menos es mi impresión.
ResponEliminaBuen miércoles.
Un abrazo.