Segons els relats de Sant Jeroni sobre la vida de Pau l'ermità, es conte que Antoni va anar a visitar-lo a la seva edat madura i el va dirigir a la vida monàstica. Aquí, un corb que portava diàriament un pa a Pau va rebre a l'abat portant-li un pa també a ell. Quan va morir Pau, l'Antonio el va enterrar amb l'ajuda de dos lleons i altres animals. És per això que és el patró dels animals i dels sepulturers.
També s'explica que un cop se li va acostar un porc senglar amb els seus cadells que estaven cecs. Davant això Sant Antoni va curar els cadells de la seva ceguesa i des de llavors la mare no se'n va separar i es va dedicar a protegir-lo de qualsevol perill que s'hi apropés. Altres llegendes parlen que el monjo es va trobar amb una truja i el seu garrí malalt, a la qual cosa el Sant els va beneir i els va curar.
Als inicis de la devoció de Sant Antoni Abad, els cavalls, les mules i els ases eren animals indispensables per als treballs del camp o el transport de persones i mercaderies, per tenir protecció divina, els propietaris dels animals els beneïen a la recerca de protecció de malalties o accidents durant tot l'any.
Antiguamente esta raza de caballos, que también se conoce con el nombre de hispanobretó o cerdà bretó, se utilizaba para los trabajos agrícolas de tiro ligero que requerían velocidad y destreza, como por ejemplo girar la hierba, allanar los campos y sembrar. Eran los antiguos tractores, tenían tracción a las cuatro patas, asientos de piel, resistencia a temperaturas bajo cero, no se encallaban nunca en la nieve y su motor era un corazón noble capaz de impulsarlos sin desmayo entre los riscos y las comas del Pirineo. Los caballos eran tan apreciados que se llegaba a pagar auténticas fortunas por la época.
ResponEliminaHoy en día la crianza de caballos se mantiene más por tradición que por verdadero negocio y se destinan principalmente al consumo de carne.
Buenas noches.
Un abrazo.