29 d’abril 2022

Vora la mar eternament inquieta...


 El cel ben serè

torna el mar més blau,

d'un blau que enamora

al migdia clar:

entre pins me'l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el cor més gran:

la verdor dels pins,

la blavor del mar.


Joan Maragall

3 comentaris:

  1. Una marina preciosa.
    I un poema ben adient.
    Gràcies per compartir-ho!.

    Aferradetes i bon dia!.

    ResponElimina
  2. Pel que veig va desaparèixer el comentari que vaig deixar.
    Et deia, més o menys, que la marina era molt bonica i que el pi, amb les seves arrels, la feien molt atractiva.

    Gràcies per compartir el poema!.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És possible que s'esborrés el comentari perquè vaig estar posant i traient la fotografia un parell de vegades. Entre una d'aquestes operacions degueres posar el comentari i es va esborrar. Demano disculpes.
      Bon diumenge.
      Una abraçada.

      Elimina