La granota

 Vaig adormir-me capgròs 

i m'he despertat granota; 

castigo sense repòs 

l'aigua dura amb llarga pota.

De l'herba fiag el meu jaç 

si massa llot m'engavanya, 

i ric quan dalt d'una canya 

dorm la lluna sense ras.

Dolça, dolça. Aigua dolça 

treballada a cops de colze 

des del meu primer matí!

Quan el cel és porcellana 

el rossinyol m'encomana 

ganes de raucar i morir.

MERCÈ RODOREDA