T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
Sota el sol
o amb la foscor
has sortit a la tardor
ets un tresor
regal del bosc,
ets un diamant
torrat al plat.
T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
Carolina Marchan González
Escola La Ginesta
Umm com m'agradaria gaudir d'un bon plat de esclata-sangs torrats!.😋
ResponEliminaAferradetes.
Aquest any és un bon any de bolets, almenys per on em moc jo i ja n'he menjat uns quants encara que no em sentin gaire bé.
EliminaEl rovelló de la foto és molt bonic però no és dels més bons, els bons són més lletjos. En aquesta vida no es pot tindre de tot.
Salut!!!
Fantástica! y el poema precioso. Chapeau
ResponEliminaUna abraçada :)
Gracias de parte de Carolina Marchan González.
EliminaUn abrazo.