22 de gener 2023

El Cementiri de Teresa



A principis del segle XX, els humils habitants del petit poble lleidatà de Bausen, a plena Vall d'Aran, procuraven portar una vida normal, sense grans ensurts.

Aleshores, els cognoms als pobles de muntanya no importaven; el que sí que importava era el nom de la casa a què pertanyies. Entre elles hi havia la casa Doceta i la casa Belana, que acabarien emparentades, donant lloc a la història que ens ocupa.

Una adolescent Teresa, pertanyent a la casa Doceta, es va enamorar de Sisco, fill de la casa Belana. Com molts joves de l´Espanya rural de l´època, estaven units per llaços familiars. Eren cosins, però això no va ser impediment per seguir amb la seva història d'amor, fins que un dia van decidir formalitzar la relació.

La parella es volia casar per l'Església, però pel seu parentiu havien d'obtenir una dispensa canònica que costava diners. Els joves, d'origen humil, no la van pagar. Alguns diuen que perquè no tenien diners, altres que perquè no van voler. El cas és que no van passar per la vicària, però sí que van iniciar una vida en comú. Van tenir dos fills, Cándido i Valerosa i tot anava bé fins que la Teresa mor prematurament a causa d'una pneumònia el 10 de maig del 1916. I és arran de la seva mort quan comença a néixer la història de la Teresa.

Sisco volia enterrar la seva estimada Teresa al cementiri del poble, però el capellà li va negar donar-li sepultura en un lloc sagrat perquè era una "pecadora" que havia tingut fills sense estar casada. A falta d'un recinte civil al cementiri de Bausen la solució era fer un simple forat al mig del bosc. Però els veïns volien per a Teresa una estada digna, així que tots es van posar a treballar i, pedra a pedra, es van passar tota la nit aixecant els murs del que passaria a la història com el “El cementiri de Teresa”, el més petit d´Espanya. Un petit cementiri d'uns 10x10 metres, amb la seva cancel·la d'entrada al voltant d'una acàcia i, als peus, la tomba de Teresa on es poden llegir dues dedicatòries: "Recuerdo a mi querida Teresa que murió el 10 de mayo de 1916 a la edad de 33 años" i "A nuestra querida madre".

4 comentaris:

  1. Una història trista i bonica alhora.
    No tothom pot tenir un cementiri per a ella sola. I a més, tan ben cuidat.

    Aferradetes, Llorenç.

    ResponElimina
  2. Conec aquesta història !. I al saber-la, em va semblar molt bé la resolució del veïns ... tota una bufetada al capellà !.
    Una romàntica història tacada per la mirada cega de l'església.
    Salut ;)

    ResponElimina