Església de Sant Salvador de la Vedella

Durant més de mil anys els veïns de Sant Salvador de la Vedella van viure tranquil·lament a casa seva a la vora del riu Llobregat, a l'empara del priorat d'una abadia romànica del segle IX enfilada a dalt d'una roca. En aquest lloc la llera del Llobregat s'eixamplava prou perquè el corrent d'aigua i la profunditat fossin mínimes i permetessin “vadejar” el riu, cosa que va poder ser l'origen del sobrenom de l'abadia (Lavadera, que pot venir de “ la vadera“, i que amb el temps es deformaria a la Vedella). La gent del lloc vivien del que treien de la terra i comerciaven amb les poblacions veïnes de Cercs i Berga. No va ser fins al començament del segle XX que l'explotació de la conca minera de l'Alt Llobregat va atreure molta mà d'obra d'altres poblacions i de la resta d'Espanya i es van començar a aixecar cases al voltant de l'abadia. L'auge de la mineria així com de la industrial tèxtil i la construcció i explotació d'una central tèrmica desencadena la construcció diverses colònies als voltants de Sant Salvador de la Vedella, com la Colònia del Carme, els habitatges de la FECSA i els Pisos Nous . Entre els anys 50 i 70 del segle XX a Sant Salvador de la Vedella hi vivien prop de 1.900 persones i tenien camp de futbol, ​​escoles, comerços i estació de ferrocarril. Però cap al 1970 va començar la construcció de l'embassament de la Baells, que acabaria submergint el poble de Sant Salvador de la Vedella sota les aigües del Llobregat. Al mateix temps que s'aixecava la presa del pantà també es construïen a Sant Jordi de Cercs les cases dels veïns de Sant Salvador de la Vedella que es veurien obligats a mudar-se. El poble va ser venut a una empresa de demolicions que va deixar ben poca cosa dreta, i cap al 1979 les aigües del pantà van cobrir el poble, quedant per sobre de la superfície tan sols la vella abadia que va donar origen al lloc. - Extret de Fotohiking.

Durante más de mil años los vecinos de Sant Salvador de la Vedella vivieron tranquilamente en su casa a orillas del río Llobregat, al amparo del priorato de una abadía románica del siglo IX encaramada en lo alto de una roca. En este lugar el cauce del Llobregat se ensanchaba lo suficiente para que la corriente de agua y la profundidad fueran mínimas y permitieran “vadear” el río, lo que pudo ser el origen del apodo de la abadía (Lavadera, que puede venir de la “vadera“, y que con el tiempo se deformaría en la Vedella). La gente del lugar vivían de lo que sacaban de la tierra y comerciaban con las poblaciones vecinas de Cercs y Berga. No fue hasta principios del siglo XX que la explotación de la cuenca minera del Alt Llobregat atrajo mucha mano de obra de otras poblaciones y del resto de España y se empezaron a levantar casas alrededor de la abadía. El auge de la minería así como de la industrial textil y la construcción y explotación de una central térmica desencadena la construcción de varias colonias en los alrededores de Sant Salvador de la Vedella, como la Colonia del Carmen, las viviendas de la FECSA y los Pisos Nous. Entre los años 50 y 70 del siglo XX en Sant Salvador de la Vedella vivían cerca de 1.900 personas y tenían campo de fútbol, ​​escuelas, comercios y estación de ferrocarril. Pero hacia 1970 empezó la construcción del embalse de la Baells, que acabaría sumergiendo el pueblo de Sant Salvador de la Vedella bajo las aguas del Llobregat. Al mismo tiempo que se levantaba la presa del pantano también se construían en Sant Jordi de Cercs las casas de los vecinos de Sant Salvador de la Vedella que se verían obligados a mudarse. El pueblo fue vendido a una empresa de demoliciones que dejó poco en pié, y hacia 1979 las aguas del pantano cubrieron el pueblo, quedando por encima de la superficie tan sólo la vieja abadía que dio origen al lugar. - Extraído de Fotohiking.